dilluns, 25 d’octubre del 2010

Unitat 2.- CONTEXT HISTÒRIC GRÈCIA.

Per tal de completar els vostres comentaris, és important incloure-hi el context històric en cadascuna de les obres, tenint en compte, de si es tracta d'una obra del període arcaic, clàssic o hel.lenístic. Per tal que ho tingueu més clar, us en proposo un resum de cadascun.

CONTEXT HISTÒRIC. Unitat 3: Art Grec.


PERÍODE ARCAIC
ART I SOCIETAT

o Les formes de vida camperola es van transformant en formes de vida ciutadana
o Importància cada vegada més gran de l'economia comercial i monetària: predomini de la classe mercantil sobre la terratinent
o Les tiranies que s'imposen en les ciutats a partir del segle VII signifiquen la victòria de l'individualisme sobre la ideologia de casta (aristocràcia terratinent) i , a pesar de les contradiccions, seran la transició a la democràcia
o L'art reflecteix un món en formació amb continus canvis polítics i socials
o Les corts dels tirans són els més importants centres culturals i artístics
o L'aristocràcia comença a gastar les seves rendes en les ciutats
o Olímpia és el lloc més important de propaganda a Grècia, de formació de l'opinió pública i consciència d'unitat cultural i nacional de l'aristocràcia. La participació en els Jocs està reservada a l'aristocràcia
o L'art es va independitzant de la màgia i de la religió. Encara que siguin obres fetes en un context de rituals religiosos no seran ja obres sagrades en si mateixes, no ha de tenir efectes màgics o saludables.
o Idea completament nova de l'art: l'art que només era un mitjà en la lluita per la vida i com a tal tenia sentit i valor passa ara a ser independent de tot valor pràctic, de tot profit, de tot valor extra estètic i es converteix en pur joc de línies i colors, en pur ritme i harmonia, en pura imitació i variacions sobre la realitat: és el canvi més radical que ha passat mai en la Història de l'Art
o Les classes dirigents es van permetent el luxe de tenir un art "inútil" producte d'un comerç puixant, d'unes ciutats enriquides, d'unes colonitzacions afortunades
FORMES ARTÍSTIQUES
o Avanç en direcció al naturalisme, progrés tècnic i cultural constant
o Urbanisme irregular, adaptació al terreny
o Primers temples: formació dels ordres dòric i jònic
o Ceràmica. Del geometrisme a la figuració antropomòrfica
o Gran importància de l'escultura:
o Kuroi i Korai
o Encara es mantenen la frontalitat, simetria i forma cúbica
o Mai es presenta una dona nua: es busquen els efectes plàstics del cos sota els vestits i els plecs.
o El nu masculí com a propaganda dels jocs atlètics, del culte al cos.
o No busquen la semblança: són retrats ideals
L'ARTISTA
o Ja no depèn dels sacerdots, no està sota la seva tutela
o Els patrons(mecenes) són ara les ciutats, els tirans i els particulars rics
o Arquitectes, escultors i pintors comencen a tenir per primera vegada a la història llibertat creativa i busquen constantment noves formes.
o La música, la poesia, la filosofia eren les úniques arts nobles
o Aquestes idees es mantindran amb pocs canvis fins al Renaixement




PERÍODE CLÀSSIC
POLÍTICA
Desenvolupament de la democràcia com a sistema d'equilibri social i polític entre les diferents classes socials i entre els valors individuals i col•lectius. La democràcia és un sistema esclavista. A Atenes només tenien accés a la democràcia els ciutadans, els metecs (estrangers), dones i esclaus n’estaven exclosos.
Aquest període es veu emmarcat en dos conflictes bèl•lics importants:
• GUERRES MÈDIQUES (polis gregues unides contra Pèrsia) 500 – 475aC. Victòria de les polis gregues.
• GUERRES DEL PELOPONÈS (La guerra del Peloponès fou un conflicte bèl•lic que va afectar Grècia del 431 aC al 404 aC i va enfrontar Atenes i els seus aliats, de tendència democràtica (lliga de Delos), i Esparta i els seus, de tendència oligàrquica (Lliga del Peloponès) i que va acabar amb la victòria de la Lliga del Peloponès.
CULTURA
Els segles V i IV a. C. és una de les èpoques de la història de l'art en què maduren les més importants i fecundes formes naturalistes: ANTROPOCENTRISME, l’home és la mesura de totes les coses (PROTÀGORES)
RELIGIOSITAT: Dés humanitzats molt propers als homes.
FILOSOFIA: Pensament racional. Idea de bellesa: l’art com a recerca de la bellesa, que defineixen els filòsofs, és un trencament amb la funció màgico-religiosa (prehistòria), funció religiosa o funerària (Egipte) o commemorativa (Mesopotàmia).
En el classicisme del segle V la tendència al naturalisme és quasi tan forta com el desig de mesura i ordre, és a dir, d'idealització.
Aquest antagonisme entre principis formals artístics, naturalisme/idealisme, es correspon a les tensions socials i polítiques que en democràcia s'originen entre valors individuals i valors col•lectius.
Tota la història del classicisme es desenvolupa amb el predomini d'una de les dues tendències: naturalisme i idealització, encara que sempre enllaçats d'una manera inseparable.
Després dels dinàmics començaments del segle V (PRIMER CLASSICISME) amb Miró (Discòbol), s'arriba a la formula de síntesi de Policlet (Dorífor, Diadúmen) i dels relleus del Partenó (Banquet dels Déus) i a mesura que s'arriba a la fi els elements individualistes van guanyant en importància cada vegada més gran durant el segle IV SEGON CLASSICISMEamb Praxíteles ( Hermes ) i Lisip (Apoxiomenos).
Aquest gust per un naturalisme cada vegada més individualitzat es correspon a la idea social i filosòfica de l'home com a mesura de totes les coses.

PERÍODE HEL•LENÍSTIC

ART I SOCIETAT

• Abarca un període de temps d'abast històricament difús, que comença amb la mort d'Alexandre el Gran al 323 aC, i que acaba amb el naixement d’un nou gran imperi, l’Imperi Romà.
• Després de les conquestes d’Alexandre el centre de gravetat es trasllada de Grècia a Orient
• Influències mútues entre les cultures orientals i grega
• El gust de l’època porta a l’acceptació de tots els estímuls i a la comprensió dels diferents ideals del passat que porten a un col•leccionisme precursor dels nostres museus, i al desenvolupament simultani de diferents estils i formes (Dinamisme i dramatisme: "Laocoont i els seus fills", "El gal moribund"), (Equilibri i sensualitat: "Venus de Melos") que reflecteixen una amplitud i una varietat simultània de gustos en les classes socials mitjanes molt més nombroses que en segles anteriors i que són els grans clients dels artistes d’aquesta època
• Històricament, l’hel.lenisme significa la crisi de les polis, ja que les ciutats-estat s’integren dins d’una unitat política sota el comandament dels reis de Macedònia. Alexandre el Gran és el creador d’aquest gran imperi que a la seva mort es desmembrà, donant lloc als diferents estats o regnes hel•lenístics.

CULTURA
• L’Època hel.lenística és la darrera de les tres etapes en què se sol dividir les creacions artístiques de la Grècia històrica, que comença en l’any de la mort d’Alexandre el Gran, el 323 a.C. I es desenvolupa més enllà de la conquesta romana.
• En escultura s’abandona progressivament la idealització dels cossos i la inexpressivitat dels rostres per un realisme a vegades dramàtic, exagerat i teatral; a vegades, anecdòtic, divertit i sensual.
• L’arquitectura es fa més rica, complexa i monumental . En arquitectura es barregen els ordres, s’obliden els cànons
• Gust pel colossalisme i el luxe ornamental. S’acaba la sobrietat clàssica
• Tot i que Atenes segueix sent un important centre cultural, altres ciutats com Rodes, Alexandria i Pèrgam anirant prenent rellevància.

divendres, 22 d’octubre del 2010

Unitat 2.Altar Zeus, Pèrgam. HEL·LENISME

Unitat 2. Art Grec.L'Erectèon

Unitat 2. Art Grec. Temple d'Atenea Niké

Unitat 2. Art Grec: Segon Classicisme.Hermes i Dionís

Unitat 2. El Partenó

Elabora una fitxa de comentari del Partenó. No oblidis, que en el Partenó l'escultura també és un aspecte molt important, i que cal incloure les escultures dels frontons i de les mètopes en el comentari.
També cal valorar l'edifici dins de tot l'urbanisme de l'Acròpolis d'Atenes.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Exposició Miquel Barceló

Per preparar la sortida del dijous al Caixaforum, mira't aquests vídeos i comença a conèixer a l'artista Miquel Barceló.
Un cop els hagis vist, juntament amb la informació del dossier i l'explicació de la guia, fes un comentari personal de la visita.



dimecres, 6 d’octubre del 2010

Unitat 2.Comparació entre Dorífor i el Laocoont


Observa les dues escultures i fes-ne un comentari.
Després descriu les diferències i les semblances entre ambdues.
Compara'n també el període i l'estil (ajuda't amb el llibre de text)